L’arquitectura incideix en diversos aspectes de la vida humana. No obstant això, la nostra vida transcorre majoritàriament dins dels edificis. Així, aquesta disciplina no només es basa en la construcció d’edificis i l’estudi dels diferents espais, sinó que és fonamental que l’ésser humà s’hi trobi còmode. En aquest punt, sorgeix la neuroarquitectura com a concepte.
L’interès dels arquitectes d’interior per aconseguir que l’experiència dels usuaris sigui plaent i relaxada es remunta a segles enrere. No obstant això, la seva constitució com a ciència és més recent. Així, aquesta nova branca de l’arquitectura, en què es treballa mà a mà amb científics, cerca entendre com l’entorn modifica les nostres emocions, pensaments o conductes. En aquest sentit, està lligada estretament amb la bioconstrucció. I és que, la neuroarquitectura desenvolupa com afecta l’espai construït a nivell cognitiu.
Per això, els espais naturals i sostenibles sempre resultaran més beneficiosos per a la nostra salut i, per descomptat, per al medi ambient. La neuroarquitectura estableix aspectes clau a l’hora de configurar els espais per aconseguir que la ment estigui relaxada. La proporció, la il·luminació, les zones verdes, la qualitat ambiental, les visuals, el confort tèrmic i acústic, els colors o els sostres són alguns dels elements estudiats.
Què és la neuroarquitectura?
NEUROARQUITECTURA
L’arquitectura incideix en diversos aspectes de la vida humana. No obstant això, la nostra vida transcorre majoritàriament dins dels edificis. Així, aquesta disciplina no només es basa en la construcció d’edificis i l’estudi dels diferents espais, sinó que és fonamental que l’ésser humà s’hi trobi còmode. En aquest punt, sorgeix la neuroarquitectura com a concepte.
L’interès dels arquitectes d’interior per aconseguir que l’experiència dels usuaris sigui plaent i relaxada es remunta a segles enrere. No obstant això, la seva constitució com a ciència és més recent. Així, aquesta nova branca de l’arquitectura, en què es treballa mà a mà amb científics, cerca entendre com l’entorn modifica les nostres emocions, pensaments o conductes. En aquest sentit, està lligada estretament amb bioconstrucció. I és que, la neuroarquitectura desenvolupa com afecta l’espai construït a nivell cognitiu.
Per això, els espais naturals i sostenibles sempre resultaran més beneficiosos per a la nostra salut i, per descomptat, per al medi ambient. La neuroarquitectura estableix aspectes clau a l’hora de configurar els espais per aconseguir que la ment estigui relaxada. La proporció, la il·luminació, les zones verdes, la qualitat ambiental, les visuals, el confort tèrmic i acústic, els colors o els sostres són alguns dels elements estudiats.
